La Tarongeta en València.

   Ja ben acostumat a rodar pels carrers de Badalona i Barcelona, aquesta experiència Valenciana ha estat exòtica i intensa. Quan jo vivia a València, la bicicleta per a mi era cosa de camp, recorde encara com alguna vegada m'han increpat acaloradament des d'una bici, mentres jo des d'el meu Ford fiesta 1000 no entenia que estava ocupant un carril bici. Ha plogut molt des d'allò, diria que moltissim, també malgrat que encara queda molt per fer, la cultura de la bici, ha millorat lenta però inexorablement i he comprovat com València a banda de ser excepcionalment adequada meteorologica i orogràficament, compta ara amb una bona i útil xarxa de carrils per anar on vullgam. La veritable artèria d'aquesta xarxa és sens dubte el riu, amb els seus jardins, travessant la ciutat de oest a est, és com una autopista de luxe per a bicicletes, amb nombroses sortides i un recorregut molt molt agradable. He fet uns quants videos d'aquestes sortides que ens poden donar una idea d'el que estic parlant.

La Tarongeta en València.

Un recorregut urbà per els carrers del nord de la ciutat, fins a arribar als jardins de Vivers.

Canvi de rodes a la Brompton.

Be, després de ja 8 mesos amb la Brompton i un bon grapat de kilòmetres per què allà on vaig me l'emporto, i ja havent-la portat a la primera revisió, on no ha hagut res de comentar excepte que es va afluixar el triangle de darrere dels seu eix, cosa que em va espantar al adonar-me'n, i que sembla bastant habitual quan la bicicleta és nova, doncs be, la cosa més negativa i que m'ha molestat cada una de les vegades que ha passat, per la seva inoportunitat ha segut el tema punxades. Ja tenia decidit fer el canvi a les conegudes rodes Schwalbe marathon plus, però es clar que hagues volgut amortitzar mes les de serie, que tot hi ha que dir-ho, amb un asfalt "absolutament" llis son ràpides i sembla que voles sobre el carrer (gairebé impossible de trovar al meu hàbitat de Badalona, capital de les obres 2010). Ara, com troves una pedreta, surt disparada com una bala¡¡ i notes sobre el cos totes i cada una de les moltissimes irregularitats del terreny, al final amb pensaments obsessius de  "ara punxo", "ja he  punxat", "punxaré". Jo crec que sis punxades son suficients per canviar les punyeteres rodes.

Aquestes son les magnífiques Schwalbe marathon plus, acomparades amb les altres no hi ha color, la part que toca sobre l'asfalt, es gruixuda i no com un paper de fumar, al final ja tot pessigat que eren les de sèrie, a més funcionen amb una mica menys de pressió i això és nota en confortabilitat de marxa més del que pensava. Potser al primer moment semblen pesades de condüir, una sensació momentània que en un parell de dies va desapareixer totalment, la marxa sobre algun tros de terra solta, em pareix sensiblement més segura i només em faltaria per provar la pluja, però amb el dibuix que porten, crec que puc suposar encertadament que superaran en molt a les originals, amb les quals he derrapat alguna vegada, sense consequencies per què actuo amb molta prudència sempre quan plou (reminiscències de la vespa)

     El dibuix de serp de la banda de rodadura, es fins i tot inspirador, es nota massa que estava ben cremat de les altres, de fet no se molt be si es general aquest descontent, per què veig moltes Brompton amb les rodes de sèrie i ningú m'havia contat que això passes amb tanta frequència. M'agradaria que exixtira un model tot terreny per a la brompton, però crec que no n'hi ha moltes més opcions que aquestes, no obstant, estic molt molt content del canvi.

conclussions sobre la Brompton.

     Desde finals de Novembre, quan la vaig comprar, han passat gairebé cinc mesos, pràcticament tot el que ha segut el dur hivern i crec que ara finalment he "començat" a comprendre gairebé tots els aspectes de la Brompton, quan ja deu de tenir mes o menys uns 1500km al damunt.

     Be, el meu ús amb la bicicleta és el seguent, anar a treballar, tornar de.  i qualsevol altre desplaçament per la ciutat, tant des d'el treball, com des de casa, sense gaire pujades i baixades, però com que quan surto a algun lloc amb el cotxe, me l'emporto també, vaig optar per la Brompton més completa de sis marxes, amb la qual he fet una mica de off road .Concretament de l'any 2009 amb el canvi BWR, decisió de la qual estic ben content model M6L.
     Hi han alguns aspectes a valorar, tenint en compte que abans de tindre-la, com qualsevol Bromptonià disposat a amollar la pasta que costa, em vaig informar amplament dels seus punts fluixos, de les seves coses pròpies, en fi, ja anava predisposat a trobar-me una bicicleta que frenés poc.

Doncs be, jo crec que van perfectament, fins i tot diria que be, es clar que no estic acostumat a frens de disc i rotllos de MTB professional, però amb una baixada d'avinguda llançat amb els meus 95 kilos, m'ha frenat perfectament, no se si es creues un animal o un altra cosa així seria diferent, però també un imprevist es diferent amb qualsevol vehicle, tant el de davant com el de darrere, em sembla que van perfectament.

Altra cosa ja es parlar de les manetes, molt malament, les de la bicicleta de la meva filla de cinc anys, tenen millor aspecte, son cutres a mes no poder, no m'ho puc explicar, no serà per diners, no ho puc entendre.

jo diria, com una frase que vaig llegir fa temps, fent una valoració d'un cotxe en castellà "nulo diseño y fea terminación", crec que sintetitza prou be la idea.

Les marxes, he arrivat ara a entendre-les, és impossible inicialment pensar en la possibilitat d'escalonar el canvi, per què un d'ells, va amb desviador i l'altre és intern, un es canvia en marxa i l'altre en parat. Vaig estar llarg temps utilitzant nomes el de tres marxes i depenent del terreny eventualment feia servir el desviador com a reductora, això em satisfeia a mitges, per què en aquest cas el canvi de 1ª a 2ª i de 2ª a 3ª està massa distanciat com per a ser còmode.  El comandament, si està ben ajustat, va suau, però en el meu cas no "molt suau", canvia eficaçment quan redueixes marxes, però quan vas pujant es un miqueta brusc, però també es la costum i alguna cosa mes que vos explico a continuació després de parlar del desviador.

El comandament del desviador és sencillament perfecte, va molt be i em resulta molt còmode, canvia quan te que canviar i no fa coses estranyes ni dubtes, ara, és senzill per què només son dues marxes, amb aixo qualsevol, el Ring integrat, molt be discret i sense cap comentari més que fer.

Respecte al BWR, tinc que dir que en principi, anava amb molta por per anar canviant sense pedalar endavant, com em van dir, en fi que la meva conducció era tan pensada que resultava estranya, desaprés d'un temps amb molta pluja, molta terra, molt de fang, per què Badalona és zona urbana, teòricament asfaltada, però amb tantes obres els darrers anys a la meva zona, es l'equivalenty a un carretera secundaria de poble per l'estat en que es trova. La bicicleta que tenia abans, la netejava mes be poc, era mes alta i no arreplegava tanta pols, la Brompton, la meva conclussió és que hi ha que tractar-la una mica millor, no hi ha que deixar que la cadena i les transmissions facin soroll, per què jo vaig començar a tindre problemes amb l'ajustament del canvi, em botaven les marxes i m'han dit que no es possible, el cable nou potser ha anat perdent tensió i amb una mica de brutícia a la cadena o transmissions no va gens be, l'ajustament és fàcil en teoria si u sap com però com que les instruccions que porta la bici son minses (punt molt fluix) i de la versió de l'any anterior (punt ultra fluix), però vaja, amb mama internet vaig aconseguir saber com ajustar-les, que és ben fàcil i amb una bona neteja setmanal de cadena i transmissió (sense grans desmuntatges eh, safa d'aigua, fayry i despres de ben seca un bon oli)  és silenciosa, discreta i va com una seda.

L'altra cosa important son les rodes, al principi amb les rodes tan petites, vas com amb una mena de tremolor permanent a la direcció, però només dos dies, despres una gran la trovo lenta de reflexes i pesada de girar, circula amb una agilitat fins i tot en zones poblades de gent i voreres i a més amb la posició vertical quedes molt discret i no tan amenaçant com amb una bici normal.  

Les meves rodes, son les estandard de Brompton, la manxa de sèrie no val per a res, imprescindible comprar una manxa de peu no gaire cara i molt comoda, per què hi ha que reunflar bastant. Molt de compte amb pujar voreres, que no es una MTB, mot amb compte amb els forats, que la roda cap tota en molts, amb una mica d'atenció ja va be.

L'altra por que tenia era que havia sentit comentar que relliscava bastant, he comprovat ben be que es pot superar, ha plogut molt i no he caigut gens, però clar conducció molt atenta, forçant la relliscada, si que es nota mes sensible que altres, però com dic, es pot superar.

He tingut dues punxades, la proxima coberta serà un altra segur, la de sèrie es massa urbana, però de ciutats amb caché eh, me les he vist negres per arreglar la de darrere sense desmuntar la roda, però ho he superat, costa molt treure aquestes petites cobertes, serà també la costum, després d'aquestes dues punxades una a cada roda, al principi de tindre-la, ja res més.

     El seient que portaven abans, ja a la vista semblava molt dolent i crec que ho era, aquest del 2009 en canvi no te gens de mala pinta i a mi em va de cine, comoditat per anar llarg temps.

     Un punt que milloraré serà posar el tope de suspensió més dur que el que porta de sèrie, crec que n'hi ha, per al meu pes es nota que bascula una mica al pedalar, però vaja, com no pùc comparar, ja parlarem.

     En definitiva, estic molt content, diria contentissim, l'us de la bicicleta s'ha multiplicat per molt, sempre la porto al damunt i les prestacions mes que sobrades, he trobat a faltar (alguna vegada) per camp les rodes grans, ja que faig algun recorregut botànic senzill per pistes de zones muntanyoses i les pedres soltes no li van be, però no la canviaria pels avantatges que te, em falta equipar-la amb portamaletes posterior amb rodes i la bossa de davant també, el pressupost no donava per tot, però soc de portar coses carregades i ja caurà.
    No em fa cap pena el que m'ha costat, ben pensat tampoc es tant, prefereixo la bici que per exemple tindre una pantalla plana de 50 polzades o la thermomix, questió de prioritats.

  

La tarongeta en repòs

Brompton off road.

No és molt recomanable això que vaig fer, no obstant com que no tinc altra bicicleta, tinc que dir que la tarongeta s'ha portat dignament.

Reconec que vaig tindre que baixar a peu durant uns 30m, les pedres grosses i les rodes tan petites no van gaire be.

Una part mig bona.

Be, els neumatics son els Brompton de serie, potser triaré uns mes adequats per a la pròxima.

Per la Ribera Alta del Xuquer.

Ací unes poques imatges d'una sortida matinal de diumenge amb la brompton per València

El Canal Xuquer-Turia, que porta aigua d'una conca fluvial a l'altra. Abans vesava des d'el Pantà de Tous, tristament conegut per la riuada de 1982 ara també comença allà, però l'aigua es bombejada.

acabava de sortir el sol.

Al fons es pot veure la Serra de la Murta, amb el cavall Bernat, una muntanya amb la forma del llom d'un cavall, aquesta serra, te una alçada d'uns 400m.

Un altra muntanya que també es un horitzó molt típic d'aqui, es tracta d'una petita serra, al costat del mar, que qmqgq des d'aquí la coneguda i turística localitat de Cullera, quan es més de dia i des de mes prop es pot llegir a la muntanya mateix un gran cartell amb el nom d'aquesta població.

La tarongeta entre tarongetes, no vaig poder evitar la foto, en aquest cas de totes formes son mandarines.

La Platja de Mont gat

Serà per això que es diu Montgat?

Amb la Brompton tarongeta a la fi del mon

La platja de Montgat a l'hivern, quan està solitaria, mostra uns recons que mai no hagués imaginat.

El Pont del Petroli.

No m'imaginava que aquesta passarela, que en principi quan vaig arrivar aquí em semblava lletja, antiestètica, inutil i bruta, arrivara a tindre tant d'encant, he vingut moltes vegades ja, amb bicicleta, a peu i fins i tot una excepcional vegada per baix de l'aigua un matí també d'una calma marina excepcional.

Avuí ho he fet amb la meva Brompton, com es habitual ultimament.

Aquí podeu veure, com de diferent és aquesta vista de les tres xemeneies a diferents hores.

Ahir també vaig estar aquí i em van impressionar les ones, que quasi arrivaven a la base de la plataforma, mai no havia vist el mar tan potent, hi ha que pensar que estic acostumat a les costes valencianes, que en el pitjor dels casos son com un dia normal aquí.

Vora mar amb la Brompton

Des de Badalona, és pot arrivar. fins a no se on.... per la vora del mar,

per allò de provar la bicicleta, més enllà dels carrers habituals, em vaig disposar de bon matí a fer un trosset d'aquest fantàstic camí, l'amaneixer al mediterrani, a qualsevol lloc on et troves, sempre és una experiència especial.

Tot això va ser el 10 de Gener, amb una bona glaçada, una temperatura d'un grau sota zero amb els bassals de les plujes d'aquests dies passats, ben sol.lidificats, però com que anava molt ben equipat, no vaig deixar de disfrutar del passeig, ben solitari per cert, sobre tot al principi.

No puc deixar d'estar content amb aquesta bicicleta, ràpida molt més del que sembla per les seves rodes petites.

La meva nova Brompton M6L TARONJA

La nova Brompton M6L, substitueix a una Heroica BH Top Line, que m'ha acompanyat els darrers 15 anys, inicialment, feia una mica de muntanya, sense gaire exigències, però la tenia ben acostumada a baixar escales i trapitjar tot tipus de pedres punxoses sense cap respecte.

Amb la edat m'he fet més senyoret i aquest estiu passat vaig coneixer aquesta marca anglesa, de la qual m'he estat informant amplament abans de caure captivat.

Ja fa una mica més d'un mes que la tinc, per la zona per la qual habitualment circule, no hi ha gaire pujades i baixades, però crec recomanable la brompton de sis marxes si vull donar-li en ocasions un ús més ampli i acostumat a la de muntanya que sempre anava canviant amunt i avall ha segut una decissió encertada.

Aquestes bicicletes venen equipades amb ben poca cosa de sèrie si u no vol deixar-se el sou d'una vegada, això si, tens a la teva disposició tota mena d'accessoris a preus prohibitius per a personalitzar-la i fer-la cada vegada més útil segons necessitats.

Jo en principi no necessito grans càrregues, encara que voldria tindre un porta-bultos que ja m'anava be amb l'altra per portar compres ocasionals de tornada a casa, que no em caben a la motxilla habitual que porte penjada. És per això que vaig haver de dissenyar una bossa que anomeno "Brompton econòmic Bag", de la qual podeu veure aquí una imatge global i ara explique més detalls. És cert que no te l'avantatge de les bosses oficials, d'anar enganxades del xassis, és per això que no la carrego amb més de 5 kg, per tal de no fer-la difícil de condüir.

Es tracta d'una motxilla comercial, amb lés corretges de penjar eliminades i transformades en una mena de tirants petits que s'enganxen amb un boto als dos costats de la part horitzontal del manillar i un altre tirant amb el sistema d'un xec que abraça pel centre la barra vertical de la direcció.

En principi la bossa quedava massa flonja i és movia quan al seu interior hi havia un desplaçament de càrrega, per això vaig haver de instal.lar una planxa de policarbonat, (ja se que sembla sofisticat fins i tot el nom, però la realitat és que era l'unic que vaig trovar com a resta d'un petit hivernacle). En definitiva plastic dur fixat amb brides de plàstic a la part posterior, simulant la parrilla original de les bosses brompton. Això em permet de portar papers, carpetes, sobres, i cap perfectament una capsa d'arxivador de cartró de tamany A-4, en definitiva "les meves necessitats".

També m'ha resultat molt útil, per cobrir una mica les cames aquest plujós hivern que he estrenat la bici i he tingut que patir alguna precipitació que altra damunt.

Altra questió son les llums, no les necessito per veure, ja que la ciutat està ben il.luminada, per això de moment no vull ni dinamo ni cap muntatge complicat, però no m'agradava fixar al manillar la llum de piles, per que amb la bossa que m'he fabricat no s'hi veu be i obviament no em veuen be, que és el que m'interessa i més a la meva ciutat (Badalona) amb una infraestructura ciclista i una educació vial practicament inexistent.

A més, és impossible plegar la bicicleta amb la llum posada al manillar i soc poc d'enrecordar-me de treure les coses abans de ....

Tenia de l'altra bicicleta una llum frontal CATEYE, amb un adaptador de manillar, que vaig haver de serrar rusticament, deixant la peça base preparada per a ser fixada amb el seu pròpi cargol sobre un a superficie plana que en aquest cas és tracta d'un angle d'aquests que és fan servir per unir en angle recte fustes per exemple, ja que els forats que porta el suport del reflectant original brompton van en vertical. En definitiva, crec que l'explicació no l'entenc ni jo i espero que la foto sigui minimament orientativa. Vaig veure en la meva joventut molt al Mc Giver.

La llum de darrere, pensava que seria mes senzilla d'instal.lar i així ho és pel seu sistema, que no per la seva ubicació ja que els moviments de plegat, destrossen literalment qualsevol llum fixada a qualsevol lloc aparentment fàcil i apropiat. al final el millor lloc ha segut la barra que hi ha a sobre de la manxa, per que a la tija del seient, la tapava amb la meva xaqueta o amb la bossa de la funda de la bici o no em deixava plegar la tija amb comoditat.

De moment aquests invents, han estat provats i consolidats. Ah per cert, la llum no hi ha que treure-la per a plegar la bici, ja que ve justa, això va ser més sort que càlcul, ja que no ho havia pensat en el tema i me l'hagués carregat de segur sense voler.