© Salvador Salom Climent 2010-2014

diumenge, 25 d’abril del 2010

conclussions sobre la Brompton.

     Desde finals de Novembre, quan la vaig comprar, han passat gairebé cinc mesos, pràcticament tot el que ha segut el dur hivern i crec que ara finalment he "començat" a comprendre gairebé tots els aspectes de la Brompton, quan ja deu de tenir mes o menys uns 1500km al damunt.

     Be, el meu ús amb la bicicleta és el seguent, anar a treballar, tornar de.  i qualsevol altre desplaçament per la ciutat, tant des d'el treball, com des de casa, sense gaire pujades i baixades, però com que quan surto a algun lloc amb el cotxe, me l'emporto també, vaig optar per la Brompton més completa de sis marxes, amb la qual he fet una mica de off road .Concretament de l'any 2009 amb el canvi BWR, decisió de la qual estic ben content model M6L.
     Hi han alguns aspectes a valorar, tenint en compte que abans de tindre-la, com qualsevol Bromptonià disposat a amollar la pasta que costa, em vaig informar amplament dels seus punts fluixos, de les seves coses pròpies, en fi, ja anava predisposat a trobar-me una bicicleta que frenés poc.


Doncs be, jo crec que van perfectament, fins i tot diria que be, es clar que no estic acostumat a frens de disc i rotllos de MTB professional, però amb una baixada d'avinguda llançat amb els meus 95 kilos, m'ha frenat perfectament, no se si es creues un animal o un altra cosa així seria diferent, però també un imprevist es diferent amb qualsevol vehicle, tant el de davant com el de darrere, em sembla que van perfectament.



Altra cosa ja es parlar de les manetes, molt malament, les de la bicicleta de la meva filla de cinc anys, tenen millor aspecte, son cutres a mes no poder, no m'ho puc explicar, no serà per diners, no ho puc entendre.




jo diria, com una frase que vaig llegir fa temps, fent una valoració d'un cotxe en castellà "nulo diseño y fea terminación", crec que sintetitza prou be la idea.

Les marxes, he arrivat ara a entendre-les, és impossible inicialment pensar en la possibilitat d'escalonar el canvi, per què un d'ells, va amb desviador i l'altre és intern, un es canvia en marxa i l'altre en parat. Vaig estar llarg temps utilitzant nomes el de tres marxes i depenent del terreny eventualment feia servir el desviador com a reductora, això em satisfeia a mitges, per què en aquest cas el canvi de 1ª a 2ª i de 2ª a 3ª està massa distanciat com per a ser còmode.  El comandament, si està ben ajustat, va suau, però en el meu cas no "molt suau", canvia eficaçment quan redueixes marxes, però quan vas pujant es un miqueta brusc, però també es la costum i alguna cosa mes que vos explico a continuació després de parlar del desviador.



El comandament del desviador és sencillament perfecte, va molt be i em resulta molt còmode, canvia quan te que canviar i no fa coses estranyes ni dubtes, ara, és senzill per què només son dues marxes, amb aixo qualsevol, el Ring integrat, molt be discret i sense cap comentari més que fer.



Respecte al BWR, tinc que dir que en principi, anava amb molta por per anar canviant sense pedalar endavant, com em van dir, en fi que la meva conducció era tan pensada que resultava estranya, desaprés d'un temps amb molta pluja, molta terra, molt de fang, per què Badalona és zona urbana, teòricament asfaltada, però amb tantes obres els darrers anys a la meva zona, es l'equivalenty a un carretera secundaria de poble per l'estat en que es trova. La bicicleta que tenia abans, la netejava mes be poc, era mes alta i no arreplegava tanta pols, la Brompton, la meva conclussió és que hi ha que tractar-la una mica millor, no hi ha que deixar que la cadena i les transmissions facin soroll, per què jo vaig començar a tindre problemes amb l'ajustament del canvi, em botaven les marxes i m'han dit que no es possible, el cable nou potser ha anat perdent tensió i amb una mica de brutícia a la cadena o transmissions no va gens be, l'ajustament és fàcil en teoria si u sap com però com que les instruccions que porta la bici son minses (punt molt fluix) i de la versió de l'any anterior (punt ultra fluix), però vaja, amb mama internet vaig aconseguir saber com ajustar-les, que és ben fàcil i amb una bona neteja setmanal de cadena i transmissió (sense grans desmuntatges eh, safa d'aigua, fayry i despres de ben seca un bon oli)  és silenciosa, discreta i va com una seda.






L'altra cosa important son les rodes, al principi amb les rodes tan petites, vas com amb una mena de tremolor permanent a la direcció, però només dos dies, despres una gran la trovo lenta de reflexes i pesada de girar, circula amb una agilitat fins i tot en zones poblades de gent i voreres i a més amb la posició vertical quedes molt discret i no tan amenaçant com amb una bici normal.  

Les meves rodes, son les estandard de Brompton, la manxa de sèrie no val per a res, imprescindible comprar una manxa de peu no gaire cara i molt comoda, per què hi ha que reunflar bastant. Molt de compte amb pujar voreres, que no es una MTB, mot amb compte amb els forats, que la roda cap tota en molts, amb una mica d'atenció ja va be.
L'altra por que tenia era que havia sentit comentar que relliscava bastant, he comprovat ben be que es pot superar, ha plogut molt i no he caigut gens, però clar conducció molt atenta, forçant la relliscada, si que es nota mes sensible que altres, però com dic, es pot superar.
He tingut dues punxades, la proxima coberta serà un altra segur, la de sèrie es massa urbana, però de ciutats amb caché eh, me les he vist negres per arreglar la de darrere sense desmuntar la roda, però ho he superat, costa molt treure aquestes petites cobertes, serà també la costum, després d'aquestes dues punxades una a cada roda, al principi de tindre-la, ja res més.





     El seient que portaven abans, ja a la vista semblava molt dolent i crec que ho era, aquest del 2009 en canvi no te gens de mala pinta i a mi em va de cine, comoditat per anar llarg temps.



     Un punt que milloraré serà posar el tope de suspensió més dur que el que porta de sèrie, crec que n'hi ha, per al meu pes es nota que bascula una mica al pedalar, però vaja, com no pùc comparar, ja parlarem.



     En definitiva, estic molt content, diria contentissim, l'us de la bicicleta s'ha multiplicat per molt, sempre la porto al damunt i les prestacions mes que sobrades, he trobat a faltar (alguna vegada) per camp les rodes grans, ja que faig algun recorregut botànic senzill per pistes de zones muntanyoses i les pedres soltes no li van be, però no la canviaria pels avantatges que te, em falta equipar-la amb portamaletes posterior amb rodes i la bossa de davant també, el pressupost no donava per tot, però soc de portar coses carregades i ja caurà.
    No em fa cap pena el que m'ha costat, ben pensat tampoc es tant, prefereixo la bici que per exemple tindre una pantalla plana de 50 polzades o la thermomix, questió de prioritats.
  



La tarongeta en repòs



2 comentaris:

  1. Hola Salvador,
    jeje jo també estic molt content d'haver fet la inversió amb una bicicleta d'aquestes, portava tres anys amb Btt per Barna i molt millor amb la Brompton. I amb el que ens estalviem de transport s'amortitza ràpid.
    La bossa que durs esta genial. Això si, si algun dia et poses la que va enganxada al quadre,uf! i ficaràs de tot...jo he arribat a dur una garrafa d'aigua i la compra a la vegada, peró la teva bossa esta de conya. I pel que fa a l'elestomer amb el dur es millora la pedalada, peró es perd lleugerament en comoditat.

    Felicitats pel blog..bé els blogs...el de plantes esta molt interessant.
    Salut,
    Ferran

    ResponElimina
  2. Hola Ferran¡¡, moltes gràcies pel comentari i per entrar als blogs, jajaja, la cosa de les plantes ja es una passió antiga. La bossa em va be per a poquetes coses, va ser una pressió presupostària encertada, però ja ben aviat em faré amb la bossa de quadre que tothom em digueu que va molt molt be. vinga ja parlem. salut¡¡
    Salva

    ResponElimina