PorteS

Portes difícils, les velles portes que amaguen tot allò que remena la nostra curiositat, les que justifiquen la nostra ignorància, les que ens separen de la bellesa, les que ens han ensenyat el sentit exclusiu de les claus, les que ens han donat un motiu per convidar, per sortir, per entrar.

Portes velles que trencarem, portes que farem nostres, portes que ens prohibiran passar, que ens permetran travessar moltes vegades, Portes que ens farà por veure, portes que ens faran tindre una llum per a dormir, portes que oblidarem, portes que mai oblidarem.

Paisatges

Cap de Sant Antoni. Xàbia.

L'illa d'Eivissa des d'el Cap de Sant Antoni.

Serra de les Agulles i Serra de la Murta. Ribera Alta del Xuquer

Albufera de València des de l'almaguer

Posta de sol per La Jana, Castelló.

El mar de nou i per sempre

el mar de nou i per sempre, fa por mirar-li de front, fa por la seva inevitabilitat, fa por saber que quan arrive l'onada mes gran no tindrem temps de fugir i així i tot, aquesta permanència ens omple de valor i omple de valor la nostra vida alhora immensament fràgil.

El mar, de nou, m'agrada aquesta pluja dolça i aquests peus de sal, sembla que l'horitzó mai no s'acabarà, sembla un altre planeta que acabem de coneixer.

sembla que no n'hi ha ningú i que mai no n'hi haurà ningú.

Aquesta soledat que ens ofereix el mal "bon temps" és el senyal d'un silenci estimat, buscat entre tot el soroll ple de presències que forma la nostra realitat.

Lluita perduda de l'aigua i la terra, lluita perduda per tots dos, però sempre lluita.

Tot acaba però perdent la forma, tot acaba ........

El Besós

Tot és en certa manera bonic, aquestes imatges, ara en aquest temps post industrials, tenen la bellesa natural que tenen tots els rius, com a portadors de vida.

M'he quedat una estona des d'aquest pont mirant com les aigues del riu es mesclen amb les del mar, com l'aigua fins i tot està ben neta, vaja, per a ser el besós, no parlem d'un riu de muntanya i si d'una antiga claveguera on vesaven les aigues més brutes de la Barcelona més industrial.

Les tres Xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià, omnipresents i visibles des de tants punts, encara funcionant parcialment, ben aviat deixaran de fer-ho, però sembla que no seran enderrocades i quedaran com un vestigi d'el que va ser en temps no tan llunyans, el cinturó industrial.