La naturalesa tal com és

     Hi ha vegades que u es converteix en observador de fets excepcionals, per casualitat. La naturalesa devegades es terriblement crua i encara ho és més i està més carregada de crueltat, quan la intervenció humana influeix decissivament en la resol.lució dels fets.
     Des de la meva finestra interior, puc veure un amplissim pati de llum i just en front feia poc que havien penjat una gavia amb un parell de canaris, certament a una situació molt exposada, però clar, ningú pot pensar que n'hi han depredador aeris a les grans ciutats¡¡¡

     A les 8 del matí em va semblar veure des de la meva distància de mes de 40 metres com el que jo pensava que era un colom, fent volantins damunt de la gavia.

Com ja cridava massa l'atenció, vaig agafar uns prismàtics. Es tractava d'un Xoriguer, una rapaç, frequent certament, però no tant com per veure l'espectacle en ple centre de Badalona. Havia aconseguit enganxar el desgraciat canari per entre els barrots i practicament se'l estava menjant.

A les imatges l'ocellet ja estava de segur ben mort, però podem observar que de sota la gavia afectada n'hi ha un altra amb un altre canari, que podeu imaginar el que està pensant ...(ara després em toca a mi)...

Jo del canari de baix , hagués guardat un silenci d'aquell de dir," a veure si s'oblida de mi", però en aquest cas l'ocellet va optar per escridassar tot el que podia, potser per despertar als amos.

Aquí pràcticament ja havia acabat tot, veurem com la seguent imatge ja es dedica a treure el cos de l'animal per un dels forats de baix i després amb l'ocellet, ja se'n va anar potser per alimentar els seus pollets, la naturalesa treu d'un lloc i en posa en un altre.

En aquest cas, és trista la falta d'oportunitats que va tenir el pobre canari, la gavia, potser una protecció contra algunes coses, però massa poca per a la insistència d'un xoriguer urbà famolenc.

Temples

Algunes flors son com petits temples dedicats a l'erotisme.

Crec que son com petites versions del Taj Mahal aplicades al regne vegetal, només cal posar-se en lloc de l'insecte pol.linitzador en questió.

la balena blava

L'altre dia reflexionava una mica sobre les balenes, sobre el fet curiós de que formen part d'aquests mamífers que després de milions d'anys d'evolució per arrivar a conquerir la terra ferma, decideixen per atzar, per necessitat??????, per no se quines misterioses causes, retornar al mar d'on es van originar, es el que ocorre amb els dofins, les foques, els llops marins.

La balena blava és l'animal més gran que es coneix que haja existit sobre la terra, molt més gran amb diferència que els més grans dinosaures, en canvi a hores d'ara, per a molts es considera pràcticament extingida, es desconeix gran part de la seva biologia i sabem ben poc d'els seus moviments migratoris.

Es diu que hi han pocs exemplars dispersos per tots els oceans sense gaire garanties de supervivència. Es trist, probablement desapareixerà com tants altres sense haver-la conegut a fons.

Ens caldria reflexionar una mica sobre les nostres necessitats reals, sobre la conveniencia de tindre que sobre explotar aquests recursos que a mi personalment em pareixen un luxe totalment inadequat.

Avuí que el mon pateix una malaltia al meu pareixer crònica que és la codícia humana. Avuí que els diners son un deu "virtual" al qual creiem capaç de qualsevol cosa.

Unes imatges per a la reflexió, que ens recorden que hi ha moltes coses que no tenen preu, però si un valor incalculable.

El joc de la seducció, la primavera

Mira per on que ja ha arrivat la primavera i aquest "pavoreal" està una miqueta alterat. En teoria hi ha una femella a la seva dreta, que tot hi ha que dir, no li fa gaire cas, per això sembla que no te molt de reparo en fer-li la seva majestuosa exhibició a qualsevol.

La part de darrere és encara mes curiosa si cap.

I ja en moviment.