La meva nova Brompton M6L TARONJA

La nova Brompton M6L, substitueix a una Heroica BH Top Line, que m'ha acompanyat els darrers 15 anys, inicialment, feia una mica de muntanya, sense gaire exigències, però la tenia ben acostumada a baixar escales i trapitjar tot tipus de pedres punxoses sense cap respecte.

Amb la edat m'he fet més senyoret i aquest estiu passat vaig coneixer aquesta marca anglesa, de la qual m'he estat informant amplament abans de caure captivat.

Ja fa una mica més d'un mes que la tinc, per la zona per la qual habitualment circule, no hi ha gaire pujades i baixades, però crec recomanable la brompton de sis marxes si vull donar-li en ocasions un ús més ampli i acostumat a la de muntanya que sempre anava canviant amunt i avall ha segut una decissió encertada.

Aquestes bicicletes venen equipades amb ben poca cosa de sèrie si u no vol deixar-se el sou d'una vegada, això si, tens a la teva disposició tota mena d'accessoris a preus prohibitius per a personalitzar-la i fer-la cada vegada més útil segons necessitats.

Jo en principi no necessito grans càrregues, encara que voldria tindre un porta-bultos que ja m'anava be amb l'altra per portar compres ocasionals de tornada a casa, que no em caben a la motxilla habitual que porte penjada. És per això que vaig haver de dissenyar una bossa que anomeno "Brompton econòmic Bag", de la qual podeu veure aquí una imatge global i ara explique més detalls. És cert que no te l'avantatge de les bosses oficials, d'anar enganxades del xassis, és per això que no la carrego amb més de 5 kg, per tal de no fer-la difícil de condüir.

Es tracta d'una motxilla comercial, amb lés corretges de penjar eliminades i transformades en una mena de tirants petits que s'enganxen amb un boto als dos costats de la part horitzontal del manillar i un altre tirant amb el sistema d'un xec que abraça pel centre la barra vertical de la direcció.

En principi la bossa quedava massa flonja i és movia quan al seu interior hi havia un desplaçament de càrrega, per això vaig haver de instal.lar una planxa de policarbonat, (ja se que sembla sofisticat fins i tot el nom, però la realitat és que era l'unic que vaig trovar com a resta d'un petit hivernacle). En definitiva plastic dur fixat amb brides de plàstic a la part posterior, simulant la parrilla original de les bosses brompton. Això em permet de portar papers, carpetes, sobres, i cap perfectament una capsa d'arxivador de cartró de tamany A-4, en definitiva "les meves necessitats".

També m'ha resultat molt útil, per cobrir una mica les cames aquest plujós hivern que he estrenat la bici i he tingut que patir alguna precipitació que altra damunt.

Altra questió son les llums, no les necessito per veure, ja que la ciutat està ben il.luminada, per això de moment no vull ni dinamo ni cap muntatge complicat, però no m'agradava fixar al manillar la llum de piles, per que amb la bossa que m'he fabricat no s'hi veu be i obviament no em veuen be, que és el que m'interessa i més a la meva ciutat (Badalona) amb una infraestructura ciclista i una educació vial practicament inexistent.

A més, és impossible plegar la bicicleta amb la llum posada al manillar i soc poc d'enrecordar-me de treure les coses abans de ....

Tenia de l'altra bicicleta una llum frontal CATEYE, amb un adaptador de manillar, que vaig haver de serrar rusticament, deixant la peça base preparada per a ser fixada amb el seu pròpi cargol sobre un a superficie plana que en aquest cas és tracta d'un angle d'aquests que és fan servir per unir en angle recte fustes per exemple, ja que els forats que porta el suport del reflectant original brompton van en vertical. En definitiva, crec que l'explicació no l'entenc ni jo i espero que la foto sigui minimament orientativa. Vaig veure en la meva joventut molt al Mc Giver.

La llum de darrere, pensava que seria mes senzilla d'instal.lar i així ho és pel seu sistema, que no per la seva ubicació ja que els moviments de plegat, destrossen literalment qualsevol llum fixada a qualsevol lloc aparentment fàcil i apropiat. al final el millor lloc ha segut la barra que hi ha a sobre de la manxa, per que a la tija del seient, la tapava amb la meva xaqueta o amb la bossa de la funda de la bici o no em deixava plegar la tija amb comoditat.

De moment aquests invents, han estat provats i consolidats. Ah per cert, la llum no hi ha que treure-la per a plegar la bici, ja que ve justa, això va ser més sort que càlcul, ja que no ho havia pensat en el tema i me l'hagués carregat de segur sense voler.