Les flors del taronger.

     Hi havia una antiga canço de Bresol Valenciana, realment jo no la vaig escoltar mai o no la recorde. Es clar les cançons de bresol mai es recorden, els meus records més antics son de quan jo tenia 4, 5  o potser 6 i no se ben be si son directament records o reconstruccions de coses que m'han contat.
     Tornant al tema, la cançó diu així:
     La meua xiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra, de "la flor del taronger"

una lletra que vaig recuperar fa uns anys d'internet i que vaig adaptar amb la música d'una altra cançó del grup valencià Al tall, concretament del seu treball, "quan el mal ve d'Almansa". Si pugues la gravaria per a comprovar que realment es una excel.lent adaptació, però tecnicament no sabria com fer-ho, sempre quedara a la memòria.

   La meua filla, ha estat adormint-se els primers anys de la seua vida amb aquesta cançó i un altra, que com a mantres repetitius, ja que la lletra és la que és i res més, li feien tancar els ulls i jo crec que fins i tot tenir bons somnis. Tot això ho he recordat amb la floració del meu  micro taronger particular. Be, no es ben be un taronger d'aquells de camp, si no un Qumquat, que alhora s'adapta molt millor al tamany de la meva terrassa i a aquest clima, però com sabem, les flors dels cítrics tenen totes la mateixa flaire i el mateix color i forma. La primavera als camps de tarongers, tenen la mateixa olor que ara la meva terrassa. És molt curiós com la memoria refà totes aquestes imatges del passat amb els elements d'una olor concreta.

Sant Jeroni de la Murtra.

     El diumenge vam anar amb intenció de passetjar una mica pel camp al voltant de sant Jeroni de la Murtra, un entorn prop de la ciutat, agradable i amb aquest hivern de plujes, amb una naturalesa més verda de l'habitual. Per sorpresa ens vam trobar el monestir de Sant Jeroni obert, no se per quina casualitat, vam poder visitar-lo una mica per dintre i fer una bona sessió fotogràfica. Tinc que reconeixer que em va agradar molt, malgrat el seu aspecte deixat que contrasta amb la seva importància històrica, (mai m'ho explicaré per què), conserva aquest sabor de la època que representa i un bon grapat de coses i racons molt molt vells.

                                                  

El patí central te vegetació bastant ben conservada i una vella font de pedra funcionant

Al voltant del pati central n'hi han aquests corredors amb arcs i escuts, algun restaurat, els altres fets pols, però de lluny la forma dona el pego.

Detalls de figures restaurades a les columnes.

La porta principal d'entrada.

I una cosa que desconeixia jo era per que el nom de la murtra i resulta que a aquest pati hi viu un exemplar arbori excepcionalment vell de murtra.

 

Ben restaurat, pero només un de tots.

 

Aquest racó exterior amb les liles en flor i la porta de ferro trencada, un ambient fantasmal.

I un angelet , be, només un exemple de les moltes mes fotografies que hem fet, m'ha encantat i probablement tornarem ara que sabem que el primer diumenge de cada mes, està obert de 10 a 12 hores.

Graffittisssssss. BadalonA

GRAFFITTIS de BadalonA I

Rambla de Sant Joan- Autopista del Maresme.

Tinc que reconeixer que en un principi, no he segut mai d'apreciar la cosa urbana, més aviat rebutjava aquesta mena de manifestacions que em semblaven massa subculturals per al meu gust.

Com que tampoc aprecio gens la invariabilitat de les coses, ara si¡¡¡, m'ha agradat profundament fer una parada amb la meva bicicleta "urbana", fotografiar en moviment tots aquests dibuixos, mentres el transit de les cinc de la tarda omplia de soroll aquest pont ara ple de sentit.

No m'he parat a veure ben be, que significat te cada simbol, cada imatge, cada..... Fins i tot per a mi això sería massa friki, tan sols he volgut tindre una impressió d'impacte¡¡¡ una vista d'a prop, a peu de carrer, la mateixa vista que tenen els anònims creadors.

Próximament tornaré a unes altres hores, la llum no sempre és la més adequada, sense ser massa tècnic, m'hesentit petit per tal de treure des de diversos punt de vista dibuixos tan grans.

Individualment també tenen la seva gracia, és curiós com uns dibuixos que habitualment es veuen quan estem dintre del cotxe i anem de pas, estan totalment plens de detalls que individualment tenen una força gràfica i un impacte increible.

Em quedo pel moment, sense desmereixer en absolut tots i cada un dels altres amb aquest rellotge estrany que no se ben be de que va.

Neu a Badalona¡¡

BADALONA ES COBREIX DE BLANC ¡¡¡

Doncs no, jo no soc dels que la neu ha fotut ben fotut, ni dels que diuen, no me'n parles, no estem acostumats, no toca. Jo soc dels que desitge una nevada fora de lloc de tant en tant. Dels que aprofiten per viure-la a fons, dels que han fotografiat tot el que han pogut per immortalitzar-la.

Es cert que no m'he quedat sense llum ni he tingut cap accident de cotxe, ni cap problema mes que l'enfonsament d'un sostre d'ombra a la terrassa i algun desperfecte associat. També se però que a canvi d'aquest regal ho duria millor que molts, l'actitut fa molt. Aquí una mostra d'aquella tarda meravellosa, inoblidable i màgica.

Unes palmeres cobertes de neu, l'exotisme mes exuberant de la naturalesa.

Des d'el pont del tren camí de la platja.

Un parc infantil estranyament buit¡¡¡

NEVANT A LA VORA DEL MAR.