el mar de nou i per sempre, fa por mirar-li de front, fa por la seva inevitabilitat, fa por saber que quan arrive l'onada mes gran no tindrem temps de fugir i així i tot, aquesta permanència ens omple de valor i omple de valor la nostra vida alhora immensament fràgil.
El mar, de nou, m'agrada aquesta pluja dolça i aquests peus de sal, sembla que l'horitzó mai no s'acabarà, sembla un altre planeta que acabem de coneixer.
sembla que no n'hi ha ningú i que mai no n'hi haurà ningú.
Aquesta soledat que ens ofereix el mal "bon temps" és el senyal d'un silenci estimat, buscat entre tot el soroll ple de presències que forma la nostra realitat.
Lluita perduda de l'aigua i la terra, lluita perduda per tots dos, però sempre lluita.
Tot acaba però perdent la forma, tot acaba ........
M'agraden molt les fotos, m'agraden les teves paraules dedicades al moviment de les onades del mar.
ResponElimina:) Gracies