Tot és en certa manera bonic, aquestes imatges, ara en aquest temps post industrials, tenen la bellesa natural que tenen tots els rius, com a portadors de vida. M'he quedat una estona des d'aquest pont mirant com les aigues del riu es mesclen amb les del mar, com l'aigua fins i tot està ben neta, vaja, per a ser el besós, no parlem d'un riu de muntanya i si d'una antiga claveguera on vesaven les aigues més brutes de la Barcelona més industrial.
Les tres Xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià, omnipresents i visibles des de tants punts, encara funcionant parcialment, ben aviat deixaran de fer-ho, però sembla que no seran enderrocades i quedaran com un vestigi d'el que va ser en temps no tan llunyans, el cinturó industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada