No és gaire fàcil ser valencià a Catalunya (potser encara és més difícil a l'inreves), és com aquella història de l'americà a Londres però en petit. De tant en tant, m'he trovat ací i allà altres paisans als quals el destí en qualsevol de les seues formes els ha portat aquí, alguns passen desapercebuts com qualsevol fill d'immigrant, sense parlar la seua llengua, altres com jo, manifestem amb llibertat i quasi amb passió la seua valencianitat, mentres el nostre parlar s'empelta de catalanitat a poc a poc.
Una xicona, valenciana ella, a més de la meva comarca La Ribera Alta del Xuquer, em va dir en un atac d'espontaneïtat "i que collons fem tu i jo ací a Badalona". Aquesta frase, em va transmetre tota aquella sensació que mai no havia pogut compartir amb ningú. Tot això és massa gran, aquí hi ha massa gent i jo vinc sempre d'un poble més petit que aquest.
Voleu dinar???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada