Les flors del taronger.

     Hi havia una antiga canço de Bresol Valenciana, realment jo no la vaig escoltar mai o no la recorde. Es clar les cançons de bresol mai es recorden, els meus records més antics son de quan jo tenia 4, 5  o potser 6 i no se ben be si son directament records o reconstruccions de coses que m'han contat.
     Tornant al tema, la cançó diu així:
     La meua xiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra, de "la flor del taronger"

una lletra que vaig recuperar fa uns anys d'internet i que vaig adaptar amb la música d'una altra cançó del grup valencià Al tall, concretament del seu treball, "quan el mal ve d'Almansa". Si pugues la gravaria per a comprovar que realment es una excel.lent adaptació, però tecnicament no sabria com fer-ho, sempre quedara a la memòria.

   La meua filla, ha estat adormint-se els primers anys de la seua vida amb aquesta cançó i un altra, que com a mantres repetitius, ja que la lletra és la que és i res més, li feien tancar els ulls i jo crec que fins i tot tenir bons somnis. Tot això ho he recordat amb la floració del meu  micro taronger particular. Be, no es ben be un taronger d'aquells de camp, si no un Qumquat, que alhora s'adapta molt millor al tamany de la meva terrassa i a aquest clima, però com sabem, les flors dels cítrics tenen totes la mateixa flaire i el mateix color i forma. La primavera als camps de tarongers, tenen la mateixa olor que ara la meva terrassa. És molt curiós com la memoria refà totes aquestes imatges del passat amb els elements d'una olor concreta.