Quatre somnis

Quatre Deus, amb una sola essència, quatre deus adormits sota l’arbre dels somnis

Quatre deus que s’amaguen al recer de la pluja, quatre deus de paper.

Quatre silencis de fusta que es desfan en cançó, quatre batecs del cor a la mateixa onada.

Quatre racons perduts, quatre parets, quatre estacions de tren que passen molt depressa, quatre crits, quatre llavis que criden, quatre gotes de llum, quatre misèries.

Terra llunyana al cor, terra dolça de pell desconeguda, terra de pell oblidada, terra de nuvols, terra de boires, terra de molsa seca sota els peus.

Mans que arriven al centre del meu cap, mans que arriven a mi, sense tocar-me, sense fer cap soroll, sense tristesa.

Mans mullades amb l’aigua de les fonts, mans que acarissien tot, mans que curen, mans que esdevenen tot el que no tinc, que signifiquen tot el que jo vull, mans que ho saben tot