Tarongeta Catalana

Vacances Completes

2010-09-03T13:32:00.000-07:00

Ja de tornada de vacances, amb més activitat que no pas escriptura d'entrades al blog, ha segut un estiu productiu amb la meva cada vegada més estimada Brompton, alguns videos el.laborats a la ciutat de València on he passat una bona part de l'estiu (em tira la terra, que vaig a dir) gravant un grapat de kilòmetres pels carrils bici, dels quals ja n'he posat un parell de videos, seguire aquí amb els que queden.

Tot amenitzat amb música de grups i autors valencians, que m'han fet retrobar alguns i coneixer-ne de nous.

La Tarongeta en València.

2010-08-02T12:15:00.000-07:00

Ja ben acostumat a rodar pels carrers de Badalona i Barcelona, aquesta experiència Valenciana ha estat exòtica i intensa. Quan jo vivia a València, la bicicleta per a mi era cosa de camp, recorde encara com alguna vegada m'han increpat acaloradament des d'una bici, mentres jo des d'el meu Ford fiesta 1000 no entenia que estava ocupant un carril bici. Ha plogut molt des d'allò, diria que moltissim, també malgrat que encara queda molt per fer, la cultura de la bici, ha millorat lenta però inexorablement i he comprovat com València a banda de ser excepcionalment adequada meteorologica i orogràficament, compta ara amb una bona i útil xarxa de carrils per anar on vullgam. La veritable artèria d'aquesta xarxa és sens dubte el riu, amb els seus jardins, travessant la ciutat de oest a est, és com una autopista de luxe per a bicicletes, amb nombroses sortides i un recorregut molt molt agradable. He fet uns quants videos d'aquestes sortides que ens poden donar una idea d'el que estic parlant.

La Tarongeta en València.

2010-08-02T12:02:00.000-07:00

Un recorregut urbà per els carrers del nord de la ciutat, fins a arribar als jardins de Vivers.

Les flors del taronger.

2010-07-11T10:37:00.000-07:00

   Hi havia una antiga canço de Bresol Valenciana, realment jo no la vaig escoltar mai o no la recorde. Es clar les cançons de bresol mai es recorden, els meus records més antics son de quan jo tenia 4, 5 o potser 6 i no se ben be si son directament records o reconstruccions de coses que m'han contat.
   Tornant al tema, la cançó diu així:
   La meua xiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra, de "la flor del taronger"

una lletra que vaig recuperar fa uns anys d'internet i que vaig adaptar amb la música d'una altra cançó del grup valencià Al tall, concretament del seu treball, "quan el mal ve d'Almansa". Si pugues la gravaria per a comprovar que realment es una excel.lent adaptació, però tecnicament no sabria com fer-ho, sempre quedara a la memòria.

La meua filla, ha estat adormint-se els primers anys de la seua vida amb aquesta cançó i un altra, que com a mantres repetitius, ja que la lletra és la que és i res més, li feien tancar els ulls i jo crec que fins i tot tenir bons somnis. Tot això ho he recordat amb la floració del meu micro taronger particular. Be, no es ben be un taronger d'aquells de camp, si no un Qumquat, que alhora s'adapta molt millor al tamany de la meva terrassa i a aquest clima, però com sabem, les flors dels cítrics tenen totes la mateixa flaire i el mateix color i forma. La primavera als camps de tarongers, tenen la mateixa olor que ara la meva terrassa. És molt curiós com la memoria refà totes aquestes imatges del passat amb els elements d'una olor concreta.

Canvi de rodes a la Brompton.

2010-07-01T15:37:00.000-07:00

Be, després de ja 8 mesos amb la Brompton i un bon grapat de kilòmetres per què allà on vaig me l'emporto, i ja havent-la portat a la primera revisió, on no ha hagut res de comentar excepte que es va afluixar el triangle de darrere dels seu eix, cosa que em va espantar al adonar-me'n, i que sembla bastant habitual quan la bicicleta és nova, doncs be, la cosa més negativa i que m'ha molestat cada una de les vegades que ha passat, per la seva inoportunitat ha segut el tema punxades. Ja tenia decidit fer el canvi a les conegudes rodes Schwalbe marathon plus, però es clar que hagues volgut amortitzar mes les de serie, que tot hi ha que dir-ho, amb un asfalt "absolutament" llis son ràpides i sembla que voles sobre el carrer (gairebé impossible de trovar al meu hàbitat de Badalona, capital de les obres 2010). Ara, com troves una pedreta, surt disparada com una bala¡¡ i notes sobre el cos totes i cada una de les moltissimes irregularitats del terreny, al final amb pensaments obsessius de "ara punxo", "ja he punxat", "punxaré". Jo crec que sis punxades son suficients per canviar les punyeteres rodes.

Aquestes son les magnífiques Schwalbe marathon plus, acomparades amb les altres no hi ha color, la part que toca sobre l'asfalt, es gruixuda i no com un paper de fumar, al final ja tot pessigat que eren les de sèrie, a més funcionen amb una mica menys de pressió i això és nota en confortabilitat de marxa més del que pensava. Potser al primer moment semblen pesades de condüir, una sensació momentània que en un parell de dies va desapareixer totalment, la marxa sobre algun tros de terra solta, em pareix sensiblement més segura i només em faltaria per provar la pluja, però amb el dibuix que porten, crec que puc suposar encertadament que superaran en molt a les originals, amb les quals he derrapat alguna vegada, sense consequencies per què actuo amb molta prudència sempre quan plou (reminiscències de la vespa)

El dibuix de serp de la banda de rodadura, es fins i tot inspirador, es nota massa que estava ben cremat de les altres, de fet no se molt be si es general aquest descontent, per què veig moltes Brompton amb les rodes de sèrie i ningú m'havia contat que això passes amb tanta frequència. M'agradaria que exixtira un model tot terreny per a la brompton, però crec que no n'hi ha moltes més opcions que aquestes, no obstant, estic molt molt content del canvi.

Tot cap dintre

2010-06-15T10:22:00.000-07:00

La concepció de l'espai és tan relativa, gran part de la vida podem passar-la creient que no hi ha més espai que aquest on transcorre la nostra existència, creient que les limitacions son part de la jugada de creixer i totes aquestes tontades. Hi arrivarà un dia, sempre acaba arrivant, quan treurem el cap per damunt del "nostre mon conegut", quan potser només ens donarà temps a saber que n'hi ha més, però no arrivarem a ficar les nostres arrels a terra ferma, o potser si, tot en la vida es construeix a base d'intencions.

De tota manera, res no es tan necessari com el sospitar de l'existència de l'infinit, res no es tan necessari com saber que darrere d'aquest vidre verd n'hi ha un mon que ens exigirà saber caminar, saber retindre l'aigua dintre nostre, saber creixer malgrat un vent desconegut, saber "ser" per damunt de tot amb qualsevol contingència.

Sempre n'hi haurà algú que ens voldrà fer pensar que cal buscar una ampolla de vidre nova on condicionar la nostra essència lliura per naturalesa.

M'agrada el vent a la cara, fins i tot carregat de pols.

Nou, únic i primer carril bici a Benifaió

2010-06-14T11:58:00.000-07:00

Be, no és molt, una d'aquestes coses que ara s'anomenen Boulevards, a l'avinguda Miguel Hernández de Benifaió (Ribera Alta del Xuquer), m'ha fet gràcia aquest Carril-Bici fet amb taulells de color diferent, no tenia damunt la meva Brompton per inaugurar-lo, son només 200 o 300 metres sense molta continuitat, però crec que aquest poble es bastant ciclable encara quasi en la seva totalitat. Un granet d'arena per la mobilitat sostenible.

Promet un video inaugural amb la Brompton tarongeta, hi ha que fer terra¡

Quatre somnis

2010-06-10T14:40:00.000-07:00

Quatre Deus, amb una sola essència, quatre deus adormits sota l’arbre dels somnis

Quatre deus que s’amaguen al recer de la pluja, quatre deus de paper.

Quatre silencis de fusta que es desfan en cançó, quatre batecs del cor a la mateixa onada.

Quatre racons perduts, quatre parets, quatre estacions de tren que passen molt depressa, quatre crits, quatre llavis que criden, quatre gotes de llum, quatre misèries.

Terra llunyana al cor, terra dolça de pell desconeguda, terra de pell oblidada, terra de nuvols, terra de boires, terra de molsa seca sota els peus.

Mans que arriven al centre del meu cap, mans que arriven a mi, sense tocar-me, sense fer cap soroll, sense tristesa.

Mans mullades amb l’aigua de les fonts, mans que acarissien tot, mans que curen, mans que esdevenen tot el que no tinc, que signifiquen tot el que jo vull, mans que ho saben tot

La naturalesa tal com és

2010-06-05T05:26:00.000-07:00

Hi ha vegades que u es converteix en observador de fets excepcionals, per casualitat. La naturalesa devegades es terriblement crua i encara ho és més i està més carregada de crueltat, quan la intervenció humana influeix decissivament en la resol.lució dels fets.
Des de la meva finestra interior, puc veure un amplissim pati de llum i just en front feia poc que havien penjat una gavia amb un parell de canaris, certament a una situació molt exposada, però clar, ningú pot pensar que n'hi han depredador aeris a les grans ciutats¡¡¡

A les 8 del matí em va semblar veure des de la meva distància de mes de 40 metres com el que jo pensava que era un colom, fent volantins damunt de la gavia.

Com ja cridava massa l'atenció, vaig agafar uns prismàtics. Es tractava d'un Xoriguer, una rapaç, frequent certament, però no tant com per veure l'espectacle en ple centre de Badalona. Havia aconseguit enganxar el desgraciat canari per entre els barrots i practicament se'l estava menjant.

A les imatges l'ocellet ja estava de segur ben mort, però podem observar que de sota la gavia afectada n'hi ha un altra amb un altre canari, que podeu imaginar el que està pensant ...(ara després em toca a mi)...

Jo del canari de baix , hagués guardat un silenci d'aquell de dir," a veure si s'oblida de mi", però en aquest cas l'ocellet va optar per escridassar tot el que podia, potser per despertar als amos.

Aquí pràcticament ja havia acabat tot, veurem com la seguent imatge ja es dedica a treure el cos de l'animal per un dels forats de baix i després amb l'ocellet, ja se'n va anar potser per alimentar els seus pollets, la naturalesa treu d'un lloc i en posa en un altre.

En aquest cas, és trista la falta d'oportunitats que va tenir el pobre canari, la gavia, potser una protecció contra algunes coses, però massa poca per a la insistència d'un xoriguer urbà famolenc.

Estiu de Primavera

2010-06-03T15:19:00.000-07:00

Restes de deixalles, la remor d’un vell somni, arrossega les nits i la venjança.

L’infinit és l’alé que em justifica,

l’infinit és l’essència, amb el cor adormit, amb les mans fetes llum, amb la sang de ferides que mai no he recordat.

Voldria ser cançó, voldria ser el color de l’amaneixer, el color d’aquest gest inacabat que em va permetre neixer tantes voltes.

Avuí t’explicaré aquest camí endarrerit que començà als teus ulls fa tants instants.

No sabré mai per què les lletres s’esvairen entre les plujes de tantes tardors, entre tanta calor de tants estius.

Les arrels de l’amor creixen tan fondes que només amb les mans plenes de sang es poden treure.

les arrels de l’amor son tan fràgils, que només una carissia imperceptible les pot alliberar del seu paisatge mort.

Cal recollir les cendres i alenar la sustància que permaneix als nuvols, cal caminar enrere sense mirar enrere.

Recordes tu les paraules màgiques d’aquest encís?, la composició exacta d’aquest verí tan dolç que impregnava els teus llavis?. Recordes la indiferència al temps i a l’espai que ens envoltava?. Recordes la sensació d’anar sense deixar-se anar?.

Avuí s’ha fet de nit, per sort hi han estels o la lluna o els nuvols reflexant les lluernes de la ciutat adormida.

La nit és com una ma tancada abans d’alliberar un grapadet de sorra que s’esmuny entre els dits, la nit es com el vent just abans d’emportar-se molt lluny un grapadet de sorra de la vora del mar.

Passa el temps i avuí em moriré pensant que aquest cop la distància no haurà fet tanta nosa al nostre vell refugí abandonat.

Que avuí no hi ha silènci i entre tots els sorolls que puc imaginar, escolliré el teu cor per ara un altre cop.

conclussions sobre la Brompton.

2010-04-25T11:18:00.000-07:00

   Desde finals de Novembre, quan la vaig comprar, han passat gairebé cinc mesos, pràcticament tot el que ha segut el dur hivern i crec que ara finalment he "començat" a comprendre gairebé tots els aspectes de la Brompton, quan ja deu de tenir mes o menys uns 1500km al damunt.

   Be, el meu ús amb la bicicleta és el seguent, anar a treballar, tornar de. i qualsevol altre desplaçament per la ciutat, tant des d'el treball, com des de casa, sense gaire pujades i baixades, però com que quan surto a algun lloc amb el cotxe, me l'emporto també, vaig optar per la Brompton més completa de sis marxes, amb la qual he fet una mica de off road .Concretament de l'any 2009 amb el canvi BWR, decisió de la qual estic ben content model M6L.
   Hi han alguns aspectes a valorar, tenint en compte que abans de tindre-la, com qualsevol Bromptonià disposat a amollar la pasta que costa, em vaig informar amplament dels seus punts fluixos, de les seves coses pròpies, en fi, ja anava predisposat a trobar-me una bicicleta que frenés poc.

Doncs be, jo crec que van perfectament, fins i tot diria que be, es clar que no estic acostumat a frens de disc i rotllos de MTB professional, però amb una baixada d'avinguda llançat amb els meus 95 kilos, m'ha frenat perfectament, no se si es creues un animal o un altra cosa així seria diferent, però també un imprevist es diferent amb qualsevol vehicle, tant el de davant com el de darrere, em sembla que van perfectament.

Altra cosa ja es parlar de les manetes, molt malament, les de la bicicleta de la meva filla de cinc anys, tenen millor aspecte, son cutres a mes no poder, no m'ho puc explicar, no serà per diners, no ho puc entendre.

jo diria, com una frase que vaig llegir fa temps, fent una valoració d'un cotxe en castellà "nulo diseño y fea terminación", crec que sintetitza prou be la idea.

Les marxes, he arrivat ara a entendre-les, és impossible inicialment pensar en la possibilitat d'escalonar el canvi, per què un d'ells, va amb desviador i l'altre és intern, un es canvia en marxa i l'altre en parat. Vaig estar llarg temps utilitzant nomes el de tres marxes i depenent del terreny eventualment feia servir el desviador com a reductora, això em satisfeia a mitges, per què en aquest cas el canvi de 1ª a 2ª i de 2ª a 3ª està massa distanciat com per a ser còmode. El comandament, si està ben ajustat, va suau, però en el meu cas no "molt suau", canvia eficaçment quan redueixes marxes, però quan vas pujant es un miqueta brusc, però també es la costum i alguna cosa mes que vos explico a continuació després de parlar del desviador.

El comandament del desviador és sencillament perfecte, va molt be i em resulta molt còmode, canvia quan te que canviar i no fa coses estranyes ni dubtes, ara, és senzill per què només son dues marxes, amb aixo qualsevol, el Ring integrat, molt be discret i sense cap comentari més que fer.

Respecte al BWR, tinc que dir que en principi, anava amb molta por per anar canviant sense pedalar endavant, com em van dir, en fi que la meva conducció era tan pensada que resultava estranya, desaprés d'un temps amb molta pluja, molta terra, molt de fang, per què Badalona és zona urbana, teòricament asfaltada, però amb tantes obres els darrers anys a la meva zona, es l'equivalenty a un carretera secundaria de poble per l'estat en que es trova. La bicicleta que tenia abans, la netejava mes be poc, era mes alta i no arreplegava tanta pols, la Brompton, la meva conclussió és que hi ha que tractar-la una mica millor, no hi ha que deixar que la cadena i les transmissions facin soroll, per què jo vaig començar a tindre problemes amb l'ajustament del canvi, em botaven les marxes i m'han dit que no es possible, el cable nou potser ha anat perdent tensió i amb una mica de brutícia a la cadena o transmissions no va gens be, l'ajustament és fàcil en teoria si u sap com però com que les instruccions que porta la bici son minses (punt molt fluix) i de la versió de l'any anterior (punt ultra fluix), però vaja, amb mama internet vaig aconseguir saber com ajustar-les, que és ben fàcil i amb una bona neteja setmanal de cadena i transmissió (sense grans desmuntatges eh, safa d'aigua, fayry i despres de ben seca un bon oli) és silenciosa, discreta i va com una seda.

L'altra cosa important son les rodes, al principi amb les rodes tan petites, vas com amb una mena de tremolor permanent a la direcció, però només dos dies, despres una gran la trovo lenta de reflexes i pesada de girar, circula amb una agilitat fins i tot en zones poblades de gent i voreres i a més amb la posició vertical quedes molt discret i no tan amenaçant com amb una bici normal.

Les meves rodes, son les estandard de Brompton, la manxa de sèrie no val per a res, imprescindible comprar una manxa de peu no gaire cara i molt comoda, per què hi ha que reunflar bastant. Molt de compte amb pujar voreres, que no es una MTB, mot amb compte amb els forats, que la roda cap tota en molts, amb una mica d'atenció ja va be.

L'altra por que tenia era que havia sentit comentar que relliscava bastant, he comprovat ben be que es pot superar, ha plogut molt i no he caigut gens, però clar conducció molt atenta, forçant la relliscada, si que es nota mes sensible que altres, però com dic, es pot superar.

He tingut dues punxades, la proxima coberta serà un altra segur, la de sèrie es massa urbana, però de ciutats amb caché eh, me les he vist negres per arreglar la de darrere sense desmuntar la roda, però ho he superat, costa molt treure aquestes petites cobertes, serà també la costum, després d'aquestes dues punxades una a cada roda, al principi de tindre-la, ja res més.

El seient que portaven abans, ja a la vista semblava molt dolent i crec que ho era, aquest del 2009 en canvi no te gens de mala pinta i a mi em va de cine, comoditat per anar llarg temps.

Un punt que milloraré serà posar el tope de suspensió més dur que el que porta de sèrie, crec que n'hi ha, per al meu pes es nota que bascula una mica al pedalar, però vaja, com no pùc comparar, ja parlarem.

En definitiva, estic molt content, diria contentissim, l'us de la bicicleta s'ha multiplicat per molt, sempre la porto al damunt i les prestacions mes que sobrades, he trobat a faltar (alguna vegada) per camp les rodes grans, ja que faig algun recorregut botànic senzill per pistes de zones muntanyoses i les pedres soltes no li van be, però no la canviaria pels avantatges que te, em falta equipar-la amb portamaletes posterior amb rodes i la bossa de davant també, el pressupost no donava per tot, però soc de portar coses carregades i ja caurà.
No em fa cap pena el que m'ha costat, ben pensat tampoc es tant, prefereixo la bici que per exemple tindre una pantalla plana de 50 polzades o la thermomix, questió de prioritats.

La tarongeta en repòs

Sant Jeroni de la Murtra.

2010-04-22T14:07:00.000-07:00

El diumenge vam anar amb intenció de passetjar una mica pel camp al voltant de sant Jeroni de la Murtra, un entorn prop de la ciutat, agradable i amb aquest hivern de plujes, amb una naturalesa més verda de l'habitual. Per sorpresa ens vam trobar el monestir de Sant Jeroni obert, no se per quina casualitat, vam poder visitar-lo una mica per dintre i fer una bona sessió fotogràfica. Tinc que reconeixer que em va agradar molt, malgrat el seu aspecte deixat que contrasta amb la seva importància històrica, (mai m'ho explicaré per què), conserva aquest sabor de la època que representa i un bon grapat de coses i racons molt molt vells.

El patí central te vegetació bastant ben conservada i una vella font de pedra funcionant

Al voltant del pati central n'hi han aquests corredors amb arcs i escuts, algun restaurat, els altres fets pols, però de lluny la forma dona el pego.

Detalls de figures restaurades a les columnes.

La porta principal d'entrada.

I una cosa que desconeixia jo era per que el nom de la murtra i resulta que a aquest pati hi viu un exemplar arbori excepcionalment vell de murtra.

Ben restaurat, pero només un de tots.

Aquest racó exterior amb les liles en flor i la porta de ferro trencada, un ambient fantasmal.

I un angelet , be, només un exemple de les moltes mes fotografies que hem fet, m'ha encantat i probablement tornarem ara que sabem que el primer diumenge de cada mes, està obert de 10 a 12 hores.

PorteS

2010-04-13T13:52:00.000-07:00

Portes difícils, les velles portes que amaguen tot allò que remena la nostra curiositat, les que justifiquen la nostra ignorància, les que ens separen de la bellesa, les que ens han ensenyat el sentit exclusiu de les claus, les que ens han donat un motiu per convidar, per sortir, per entrar.

Portes velles que trencarem, portes que farem nostres, portes que ens prohibiran passar, que ens permetran travessar moltes vegades, Portes que ens farà por veure, portes que ens faran tindre una llum per a dormir, portes que oblidarem, portes que mai oblidarem.

Cosas de siempre

2010-04-13T07:04:00.000-07:00

"El viento solamente és una parte del camino del aire que respiras"

De vueltas con la naturaleza de las cosas que pasan cada dia, lo inmediato se hace sensible y perecedero como el viento que arrasa los sueños mas completos.

Pasan las lluvias, marcando esa cadencia que creemos infinita. No sabremos jamas si esa gota que cae por nuestra frente, será la responsable de ese proximo paso que nos llevara a donde sea que creamos haber elegido ir.

Todo florece y se marchita en su propio secreto, todo esconde el olvido y la constancia, todo oculta lo insondable como lo evidente y ese vacio nos hace entender la plenitud, ese vacio nos hace "comprender" en el termino mas amplio de la palabra.

Paisatges

2010-04-05T14:32:00.000-07:00

Cap de Sant Antoni. Xàbia.

L'illa d'Eivissa des d'el Cap de Sant Antoni.

Serra de les Agulles i Serra de la Murta. Ribera Alta del Xuquer

Albufera de València des de l'almaguer

Posta de sol per La Jana, Castelló.

Brompton off road.

2010-04-05T14:22:00.000-07:00

No és molt recomanable això que vaig fer, no obstant com que no tinc altra bicicleta, tinc que dir que la tarongeta s'ha portat dignament.

Reconec que vaig tindre que baixar a peu durant uns 30m, les pedres grosses i les rodes tan petites no van gaire be.

Una part mig bona.

Be, els neumatics son els Brompton de serie, potser triaré uns mes adequats per a la pròxima.

Temples

2010-03-31T14:58:00.000-07:00

Algunes flors son com petits temples dedicats a l'erotisme.

Crec que son com petites versions del Taj Mahal aplicades al regne vegetal, només cal posar-se en lloc de l'insecte pol.linitzador en questió.

la balena blava

2010-03-24T09:12:00.000-07:00

L'altre dia reflexionava una mica sobre les balenes, sobre el fet curiós de que formen part d'aquests mamífers que després de milions d'anys d'evolució per arrivar a conquerir la terra ferma, decideixen per atzar, per necessitat??????, per no se quines misterioses causes, retornar al mar d'on es van originar, es el que ocorre amb els dofins, les foques, els llops marins.

La balena blava és l'animal més gran que es coneix que haja existit sobre la terra, molt més gran amb diferència que els més grans dinosaures, en canvi a hores d'ara, per a molts es considera pràcticament extingida, es desconeix gran part de la seva biologia i sabem ben poc d'els seus moviments migratoris.

Es diu que hi han pocs exemplars dispersos per tots els oceans sense gaire garanties de supervivència. Es trist, probablement desapareixerà com tants altres sense haver-la conegut a fons.

Ens caldria reflexionar una mica sobre les nostres necessitats reals, sobre la conveniencia de tindre que sobre explotar aquests recursos que a mi personalment em pareixen un luxe totalment inadequat.

Avuí que el mon pateix una malaltia al meu pareixer crònica que és la codícia humana. Avuí que els diners son un deu "virtual" al qual creiem capaç de qualsevol cosa.

Unes imatges per a la reflexió, que ens recorden que hi ha moltes coses que no tenen preu, però si un valor incalculable.

El joc de la seducció, la primavera

2010-03-22T13:46:00.000-07:00

Mira per on que ja ha arrivat la primavera i aquest "pavoreal" està una miqueta alterat. En teoria hi ha una femella a la seva dreta, que tot hi ha que dir, no li fa gaire cas, per això sembla que no te molt de reparo en fer-li la seva majestuosa exhibició a qualsevol.

La part de darrere és encara mes curiosa si cap.

I ja en moviment.

Graffittisssssss. BadalonA

2010-03-17T10:30:00.000-07:00

GRAFFITTIS de BadalonA I

Rambla de Sant Joan- Autopista del Maresme.

Tinc que reconeixer que en un principi, no he segut mai d'apreciar la cosa urbana, més aviat rebutjava aquesta mena de manifestacions que em semblaven massa subculturals per al meu gust.

Com que tampoc aprecio gens la invariabilitat de les coses, ara si¡¡¡, m'ha agradat profundament fer una parada amb la meva bicicleta "urbana", fotografiar en moviment tots aquests dibuixos, mentres el transit de les cinc de la tarda omplia de soroll aquest pont ara ple de sentit.

No m'he parat a veure ben be, que significat te cada simbol, cada imatge, cada..... Fins i tot per a mi això sería massa friki, tan sols he volgut tindre una impressió d'impacte¡¡¡ una vista d'a prop, a peu de carrer, la mateixa vista que tenen els anònims creadors.

Próximament tornaré a unes altres hores, la llum no sempre és la més adequada, sense ser massa tècnic, m'hesentit petit per tal de treure des de diversos punt de vista dibuixos tan grans.

Individualment també tenen la seva gracia, és curiós com uns dibuixos que habitualment es veuen quan estem dintre del cotxe i anem de pas, estan totalment plens de detalls que individualment tenen una força gràfica i un impacte increible.

Em quedo pel moment, sense desmereixer en absolut tots i cada un dels altres amb aquest rellotge estrany que no se ben be de que va.

Para Thiferet y su arbol de la vida.

2010-03-16T10:34:00.000-07:00

Dejaremos entonces esos objetivos tan elevados y nos pondremos a trabajar, yo hoy quiero ser decorador del mundo, mientras llega ese momento que no se cual es, mientras el tiempo no se me lleve hacia la unidad, mientras el cansanció no haga caer muerto mi cuerpo sobre la calle, mientras la existencia tenga escrito mi nombre con MAYUSCULAS. Hoy seré decorador del mundo, quiero pintar el proximo amanecer y crear por fin un dia de lluvia bien soleado y luminoso, todo es posible, todo es mente y eso acaba con la gran responsabilidad de mi función planetaria, pero no con mi vida extrañamente, algo me queda??, quizas algo que no he tenido en consideración, que se ha quedado en el tintero, que he perdido momentaneamente y me ha llevado varios eones darme cuenta… Dios mio¡¡, como he perdido tanto tiempo, pero…. Tiempo???, pero si eso es lo que sobra siempre…… Hay algo cuantico que me rodea y no puedo verlo porque me siento ello mismo, como observar lo observado cuando yo soy el observador y parte misma del problema ??????. En fin. Hoy quiero ser decorador del mundo, quiero acabar ese destino que ya no recuerdo pero que tiene que estar ahí, porque si no yo no estaria, al fin y al cabo estoy seguro de que soy una pieza clave y aun en pleno uso, todavia no tengo la necesidad de subir a la montaña y entregar mi espíritu al universo para siempre. Hoy quiero ser decorador, quiero decidir que cortina cubrirá el horizonte esta misma tarde, quiero elegir el color del primer rayo de sol, antes de terminar… Tengo tantas cosas que hacer…. Pero hoy seré solo un pequeño decorador de este rincon del mundo donde soy el rey o la reina o la princesa, hoy cambiare solo unas piedrecitas de colores de lugar, dejaré una marca en el almohadón despues del sueño, haré un extraordinario “bostezo consciente” y eso despertará unas pocas consciencias que no descubriré jamas. Hoy dejaremos tambien de trabajar y mejor nos pondremos a jugar, dejaremos esas aspiraciones tan elevadas y aspiraremos a algo realmente glorioso, a algo realmente importante, hoy seremos decoradores del universo y lo haremos dibujando sobre el suelo de arena y cuando este repleto de ondas, de rallas, de curvas, de sombras, microdunas, agujeros, monticulos y minivalles, una brisa marina disolvera todas las intenciones de una vez. Definitivamente quiero ser un artista………..

Neu a Badalona¡¡

2010-03-11T07:13:00.000-08:00

BADALONA ES COBREIX DE BLANC ¡¡¡

Doncs no, jo no soc dels que la neu ha fotut ben fotut, ni dels que diuen, no me'n parles, no estem acostumats, no toca. Jo soc dels que desitge una nevada fora de lloc de tant en tant. Dels que aprofiten per viure-la a fons, dels que han fotografiat tot el que han pogut per immortalitzar-la.

Es cert que no m'he quedat sense llum ni he tingut cap accident de cotxe, ni cap problema mes que l'enfonsament d'un sostre d'ombra a la terrassa i algun desperfecte associat. També se però que a canvi d'aquest regal ho duria millor que molts, l'actitut fa molt. Aquí una mostra d'aquella tarda meravellosa, inoblidable i màgica.

Unes palmeres cobertes de neu, l'exotisme mes exuberant de la naturalesa.

Des d'el pont del tren camí de la platja.

Un parc infantil estranyament buit¡¡¡

NEVANT A LA VORA DEL MAR.

TEMPESTA

2010-03-03T10:23:00.000-08:00

El mar de nou i per sempre

2010-03-03T09:07:00.000-08:00

el mar de nou i per sempre, fa por mirar-li de front, fa por la seva inevitabilitat, fa por saber que quan arrive l'onada mes gran no tindrem temps de fugir i així i tot, aquesta permanència ens omple de valor i omple de valor la nostra vida alhora immensament fràgil.

El mar, de nou, m'agrada aquesta pluja dolça i aquests peus de sal, sembla que l'horitzó mai no s'acabarà, sembla un altre planeta que acabem de coneixer.

sembla que no n'hi ha ningú i que mai no n'hi haurà ningú.

Aquesta soledat que ens ofereix el mal "bon temps" és el senyal d'un silenci estimat, buscat entre tot el soroll ple de presències que forma la nostra realitat.

Lluita perduda de l'aigua i la terra, lluita perduda per tots dos, però sempre lluita.

Tot acaba però perdent la forma, tot acaba ........

Destellos del Alma

2010-03-02T15:11:00.000-08:00

Destellos del alma, solo destellos suaves entre los excrementos de cualquier desolación.

Me gusta que solo brille la esencia entre la maraña engañosa del mundo de la costumbre y de los prejuicios ancestrales. Sobrevolar los vertederos, nos permite encontrar aquella belleza que jamas perderá su valor bajo ninguna circunstancia. El olvido es aquel esmalte que cubre las cosas que rezuman falsedad, que destilan el hedor insoportable de la mediocridad.. Permitidme que llore un poco sobre las tumbas de la incertidumbre. Permitidme que seque mi sudor con el paño mugriento del deseo, despues de eso, habre hecho algunas cosas por amor, habre hecho algunas cosas por aprender a reconocer el sabor del pecado, habré descubierto la gloria de acariciar la verdadera suavidad de la piel. Hay algunos ojos que nos miran, que han descubierto cuan inmensamente largo e inutil es el camino de la nostalgia. Solo el ruido ensordecedor del trueno, nos hará resucitar de nuestra propia digestión, nos hará reconocer que vamos de la mano de la muerte cada dia, cada paso, cada beso.

Destellos del alma que crecen entre tus cabellos, como el brillo de las gotas de lluvia sobre las hojas muertas que se extienden por el suelo del bosque. Estallidos de sueño que reposan al fin en este amanecer trágico y absurdo.

Per la Ribera Alta del Xuquer.

2010-02-20T13:34:00.000-08:00

Ací unes poques imatges d'una sortida matinal de diumenge amb la brompton per València

El Canal Xuquer-Turia, que porta aigua d'una conca fluvial a l'altra. Abans vesava des d'el Pantà de Tous, tristament conegut per la riuada de 1982 ara també comença allà, però l'aigua es bombejada.

acabava de sortir el sol.

Al fons es pot veure la Serra de la Murta, amb el cavall Bernat, una muntanya amb la forma del llom d'un cavall, aquesta serra, te una alçada d'uns 400m.

Un altra muntanya que també es un horitzó molt típic d'aqui, es tracta d'una petita serra, al costat del mar, que qmqgq des d'aquí la coneguda i turística localitat de Cullera, quan es més de dia i des de mes prop es pot llegir a la muntanya mateix un gran cartell amb el nom d'aquesta població.

La tarongeta entre tarongetes, no vaig poder evitar la foto, en aquest cas de totes formes son mandarines.

La Platja de Mont gat

2010-02-17T09:39:00.000-08:00

Serà per això que es diu Montgat?

Amb la Brompton tarongeta a la fi del mon

La platja de Montgat a l'hivern, quan està solitaria, mostra uns recons que mai no hagués imaginat.

El Pont del Petroli.

2010-01-28T12:46:00.000-08:00

No m'imaginava que aquesta passarela, que en principi quan vaig arrivar aquí em semblava lletja, antiestètica, inutil i bruta, arrivara a tindre tant d'encant, he vingut moltes vegades ja, amb bicicleta, a peu i fins i tot una excepcional vegada per baix de l'aigua un matí també d'una calma marina excepcional.

Avuí ho he fet amb la meva Brompton, com es habitual ultimament.

Aquí podeu veure, com de diferent és aquesta vista de les tres xemeneies a diferents hores.

Ahir també vaig estar aquí i em van impressionar les ones, que quasi arrivaven a la base de la plataforma, mai no havia vist el mar tan potent, hi ha que pensar que estic acostumat a les costes valencianes, que en el pitjor dels casos son com un dia normal aquí.

En Brompton per Badalona 2

2010-01-28T11:34:00.000-08:00

Pont del Petroli Badalona

2010-01-27T13:26:00.000-08:00

En Brompton per Badalona

2010-01-26T11:22:00.000-08:00

El Besós

2010-01-20T09:56:00.001-08:00

Tot és en certa manera bonic, aquestes imatges, ara en aquest temps post industrials, tenen la bellesa natural que tenen tots els rius, com a portadors de vida.

M'he quedat una estona des d'aquest pont mirant com les aigues del riu es mesclen amb les del mar, com l'aigua fins i tot està ben neta, vaja, per a ser el besós, no parlem d'un riu de muntanya i si d'una antiga claveguera on vesaven les aigues més brutes de la Barcelona més industrial.

Les tres Xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià, omnipresents i visibles des de tants punts, encara funcionant parcialment, ben aviat deixaran de fer-ho, però sembla que no seran enderrocades i quedaran com un vestigi d'el que va ser en temps no tan llunyans, el cinturó industrial.

Un Valencià a Catalunya

2010-01-18T10:57:00.000-08:00

No és gaire fàcil ser valencià a Catalunya (potser encara és més difícil a l'inreves), és com aquella història de l'americà a Londres però en petit. De tant en tant, m'he trovat ací i allà altres paisans als quals el destí en qualsevol de les seues formes els ha portat aquí, alguns passen desapercebuts com qualsevol fill d'immigrant, sense parlar la seua llengua, altres com jo, manifestem amb llibertat i quasi amb passió la seua valencianitat, mentres el nostre parlar s'empelta de catalanitat a poc a poc.

Una xicona, valenciana ella, a més de la meva comarca La Ribera Alta del Xuquer, em va dir en un atac d'espontaneïtat "i que collons fem tu i jo ací a Badalona". Aquesta frase, em va transmetre tota aquella sensació que mai no havia pogut compartir amb ningú. Tot això és massa gran, aquí hi ha massa gent i jo vinc sempre d'un poble més petit que aquest.

Voleu dinar???

Algo sobre la Magia

2010-01-18T10:44:00.000-08:00

El principal conocimiento del mago no es la preparación de hechizos, conjuros, pociones o acciones dirigidas a conseguir algo.

El principal poder del mago, no es la capacidad de desatar tormentas, iniciar terremotos, provocar inundaciones o arrasar con incendios.

El mas importante recurso del mago, no consiste en una demostración de su capacidad, ni si quiera ante si mismo.

El deseo del mago, no es la ausencia de deseos. El mago vive en la tierra y descansa en el cielo, ama la vida tanto como la muerte y sonrie siempre, tanto en las cumbres como en los abismos.

El deseo del mago es su motor, su combustible y su sueño.

El mago no necesita ni quiere ser un aspirante a Dios, el mago solo necesita estar bien con el.

El mago nunca miente, porque no conoce la verdad.

El mago no piensa en su destino porque hoy todavía no ha empezado a escribirlo.

El mago recuerda siempre y olvida siempre, porque todas las cosas que recordar u olvidar, siguen estando al mismo tiempo en todo.

El mago sabe cuando la magia esta fluyendo y sabe lo que tiene que hacer para darse cuenta de ello.

El mago sabe como sobrevolar las tormentas, correr sobre los terremotos, navegar sobre las inundaciones y renacer de sus cenizas.

El mago, no tiene tiempo para saber que es un mago, solo vive haciendo magia de la vida.

El mago aprende de todo lo que ve, de todo lo que siente, de todo lo que escucha y de todo lo que hace.

El mago sabe que la magia solo sirve para comenzar caminos, pero tambien aprende como continuar en ellos.

Vora mar amb la Brompton

2010-01-17T12:26:00.000-08:00

Des de Badalona, és pot arrivar. fins a no se on.... per la vora del mar,

per allò de provar la bicicleta, més enllà dels carrers habituals, em vaig disposar de bon matí a fer un trosset d'aquest fantàstic camí, l'amaneixer al mediterrani, a qualsevol lloc on et troves, sempre és una experiència especial.

Tot això va ser el 10 de Gener, amb una bona glaçada, una temperatura d'un grau sota zero amb els bassals de les plujes d'aquests dies passats, ben sol.lidificats, però com que anava molt ben equipat, no vaig deixar de disfrutar del passeig, ben solitari per cert, sobre tot al principi.

No puc deixar d'estar content amb aquesta bicicleta, ràpida molt més del que sembla per les seves rodes petites.

La meva nova Brompton M6L TARONJA

2010-01-17T10:33:00.000-08:00

La nova Brompton M6L, substitueix a una Heroica BH Top Line, que m'ha acompanyat els darrers 15 anys, inicialment, feia una mica de muntanya, sense gaire exigències, però la tenia ben acostumada a baixar escales i trapitjar tot tipus de pedres punxoses sense cap respecte.

Amb la edat m'he fet més senyoret i aquest estiu passat vaig coneixer aquesta marca anglesa, de la qual m'he estat informant amplament abans de caure captivat.

Ja fa una mica més d'un mes que la tinc, per la zona per la qual habitualment circule, no hi ha gaire pujades i baixades, però crec recomanable la brompton de sis marxes si vull donar-li en ocasions un ús més ampli i acostumat a la de muntanya que sempre anava canviant amunt i avall ha segut una decissió encertada.

Aquestes bicicletes venen equipades amb ben poca cosa de sèrie si u no vol deixar-se el sou d'una vegada, això si, tens a la teva disposició tota mena d'accessoris a preus prohibitius per a personalitzar-la i fer-la cada vegada més útil segons necessitats.

Jo en principi no necessito grans càrregues, encara que voldria tindre un porta-bultos que ja m'anava be amb l'altra per portar compres ocasionals de tornada a casa, que no em caben a la motxilla habitual que porte penjada. És per això que vaig haver de dissenyar una bossa que anomeno "Brompton econòmic Bag", de la qual podeu veure aquí una imatge global i ara explique més detalls. És cert que no te l'avantatge de les bosses oficials, d'anar enganxades del xassis, és per això que no la carrego amb més de 5 kg, per tal de no fer-la difícil de condüir.

Es tracta d'una motxilla comercial, amb lés corretges de penjar eliminades i transformades en una mena de tirants petits que s'enganxen amb un boto als dos costats de la part horitzontal del manillar i un altre tirant amb el sistema d'un xec que abraça pel centre la barra vertical de la direcció.

En principi la bossa quedava massa flonja i és movia quan al seu interior hi havia un desplaçament de càrrega, per això vaig haver de instal.lar una planxa de policarbonat, (ja se que sembla sofisticat fins i tot el nom, però la realitat és que era l'unic que vaig trovar com a resta d'un petit hivernacle). En definitiva plastic dur fixat amb brides de plàstic a la part posterior, simulant la parrilla original de les bosses brompton. Això em permet de portar papers, carpetes, sobres, i cap perfectament una capsa d'arxivador de cartró de tamany A-4, en definitiva "les meves necessitats".

També m'ha resultat molt útil, per cobrir una mica les cames aquest plujós hivern que he estrenat la bici i he tingut que patir alguna precipitació que altra damunt.

Altra questió son les llums, no les necessito per veure, ja que la ciutat està ben il.luminada, per això de moment no vull ni dinamo ni cap muntatge complicat, però no m'agradava fixar al manillar la llum de piles, per que amb la bossa que m'he fabricat no s'hi veu be i obviament no em veuen be, que és el que m'interessa i més a la meva ciutat (Badalona) amb una infraestructura ciclista i una educació vial practicament inexistent.

A més, és impossible plegar la bicicleta amb la llum posada al manillar i soc poc d'enrecordar-me de treure les coses abans de ....

Tenia de l'altra bicicleta una llum frontal CATEYE, amb un adaptador de manillar, que vaig haver de serrar rusticament, deixant la peça base preparada per a ser fixada amb el seu pròpi cargol sobre un a superficie plana que en aquest cas és tracta d'un angle d'aquests que és fan servir per unir en angle recte fustes per exemple, ja que els forats que porta el suport del reflectant original brompton van en vertical. En definitiva, crec que l'explicació no l'entenc ni jo i espero que la foto sigui minimament orientativa. Vaig veure en la meva joventut molt al Mc Giver.

La llum de darrere, pensava que seria mes senzilla d'instal.lar i així ho és pel seu sistema, que no per la seva ubicació ja que els moviments de plegat, destrossen literalment qualsevol llum fixada a qualsevol lloc aparentment fàcil i apropiat. al final el millor lloc ha segut la barra que hi ha a sobre de la manxa, per que a la tija del seient, la tapava amb la meva xaqueta o amb la bossa de la funda de la bici o no em deixava plegar la tija amb comoditat.

De moment aquests invents, han estat provats i consolidats. Ah per cert, la llum no hi ha que treure-la per a plegar la bici, ja que ve justa, això va ser més sort que càlcul, ja que no ho havia pensat en el tema i me l'hagués carregat de segur sense voler.